Bloc
Les independències no s’improvisen
La sentència del TC i el 10-J ha marcat un abans i un després en l’estat d’ànim de la societat catalana. La concentració d’un milió i mig de persones vindicant el dret a decidir és un referent històric d’un canvi de mentalitat; el pas de l’autonomisme a la sobirania
Full de ruta
I ara què? És la pregunta que es fa la gent després de la manifestació de dissabte. Ara és el moment de la política, ara és el moment de les propostes. A títol personal, m’he atrevit a fer un full de ruta que podeu llegir en aquest article publicat al diari Avui.
Ja n'hi ha prou!
Segueixo, de Quebec estant, tot l'espectacle decebedor en què s'ha convertit la preparació de la manifestació de dissabte. Com si no tinguéssim un poble prou desconcertat i fatigat, per tot el que ha de suportar aquest país, ara estem fent el ridícul més espantós, barallant-nos entre nosaltres. Des de Madrid es deuen fer un fart de riure, perquè un poble que és capaç de gastar les seves energies en les batusses domèstiques no acostuma a arribar mai enlloc. No deuen estar, doncs, gaire preocupats pel que pugui passar el 10 de juliol. Hem arribat a un punt en què estem perdent el món de vista i el molt que ens hi juguem com a poble, equivocant-nos d'adversari i oblidant què és el que ha motivat que sortim al carrer.
Del Quebec estant...
Parlo a la comunitat catalana al Quebec i a una bona colla d’empresaris de les biotecnologies i de les TIC que hi han vingut per atraure inversions d’alt valor afegit. Els parlo de la identitat oberta de Catalunya i els recordo que només tiren endavant aquells països que tenen voluntat d’anar-hi, però sobretot aquells que lliguen la idea de país a un horitzó i estratègia d’excel·lència, de qualitat, de benestar, de solidaritat, de llibertat, de democràcia.
10 de juliol, l’hora de la gent
La nació catalana, és la gent, som nosaltres. Cadascú de nosaltres en té un bocí, perquè Catalunya és una cosa de tots, és la suma de tots aquests bocins que cada català i catalana té a les seves mans.
Autoritat Vs Veritat
Hi ha qui fonamenta la seva autoritat en la raó, en la veritat, en l’argumentació racional i en el debat democràtic, obert i transparent de postures contraposades.
Fòrum CatalunyaMón
Avui hem presentat el Fòrum CatalunyaMón, una jornada de debat i anàlisi sobre el procés d’internacionalització de Catalunya en el que participaran professionals de reconegut prestigi del món empresarial, polític, institucional, acadèmic i cultural. El Fòrum, que se celebrarà el 3 de juny a l’Auditori de Barcelona, ens permetrà de fer una diagnosi de la situació actual i debatre les estratègies de futur per consolidar la posició de Catalunya al món.
Un 12 de juny, la nació
El 12 de juny farà 30 anys de la primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya després de la dictadura. 30 anys d’una llei mai no qüestionada davant del Tribunal Constitucional, com l’altra cinquantena de lleis vigents que empren el terme “nacional”, tretze d’elles al títol mateix. 30 anys d’una llei presentada amb la signatura conjunta dels portaveus de tots els grups parlamentaris, tots, i aprovada per unanimitat, amb un acord tan ampli i profund que no va caler ni la seva defensa a la tribuna d’oradors.
Immigració: demagògia o política?
La diversitat és a casa nostra per quedar-s’hi. Avui sobrepassem en més d’un milió els que érem fa pocs anys i això posa a prova la qualitat del teixit social català. La qüestió és prou important, prou sensible, prou determinant del nostre futur nacional que n’hem de parlar, i molt, però des del rigor, la transparència i la responsabilitat.
Les regles de joc
No hauríem de permetre de cap manera que s’instal·lés en l’opinió pública la percepció que són veritat les afirmacions de Mariano Rajoy (PP) i José Blanco (PSOE i ministre de Foment)que procedir a la renovació dels magistrats del Tribunal Constitucional és “canviar l’àrbitre enmig del partit”.
Dignitat i respecte
Ja fa gairebé quatre anys que l’Estatut és al TC i dos anys que alguns magistrats estan en situació d’interinitat per finalització del seu mandat. I també fa gairebé cinc mesos de l’editorial en defensa de l’Estatut de dotze capçaleres catalanes, de posicionaments ideològics diversos, en una resposta nacional i democràtica del què pensa la societat catalana.
Actuar amb discreció
És evident que el Govern de Catalunya no té competències directes ni en matèria de lluita contra el crim internacional, ni en prestació de serveis diplomàtics com per negociar i resoldre un segrest com el que encara afecta dos cooperants catalans. Tanmateix, allà on hi hagi un ciutadà o ciutadana de Catalunya, víctima de catàstrofes naturals o d’actuacions criminals organitzades, allà, d’una manera o d’una altra, hi serà el Govern de la Generalitat de Catalunya.
Pacte de confiança
És urgent dibuixar el futur perquè és el terreny més important de la vida de les persones i de les nacions. El present no pot absorbir totes les nostres energies. L’única manera que tenim d’injectar confiança en la societat és demostrar que tenim capacitat de pacte, idees estratègiques clares i voluntat de concretar-les. Si totes les forces polítiques presents al Parlament de Catalunya creuen que el país té futur i estratègia, i coincideixen en la necessitat de reformes econòmiques per recuperar ocupació i potència industrial, com podríem justificar no arribar a un acord polític? Com podríem explicar la manca d’entesa?
En la pole...
El Circuit de Catalunya és i seguirà sent un dels motors econòmics del país. Més enllà de resistir, en la difícil conjuntura econòmica que vivim, referma el seu prestigi i manté a l’alça les seves expectatives com a referent internacional
Pluralitat i consens
És innegable que hem entrat en un període de dinàmica preelectoral i algunes declaracions són comprensibles en aquest context. El membres del govern i les forces polítiques que li donen suport haurien de trobar la manera de diferenciar les seves propostes polítiques davant la ciutadania sense danyar el govern.
Ambició, país i política exterior
Qüestionar la política internacional de Catalunya, des d’un interès polític de curta volada, és posar en risc la prosperitat catalana.
Espanya-UE: temps per aprofitar
En el marc de la presidència europea de torn que correspon a l’Estat Espanyol es reuneixen al Palau de la Generalitat de Catalunya tots els secretaris d’Estat i directors generals d’assumptes europeus dels estats membres de la Unió Europea.
La força del consens
L'única resposta útil als interessos generals del país, davant d'un possible pronunciament advers del Tribunal Constitucional, és apel·lar a la unitat, com acaba de fer el President de la Generalitat. Només la força del consens ens permetrà articular una resposta unitària en la defensa de la dignitat i del dret a decidir. La reacció més coherent i nacional és la que aglutina la majoria de la nació.
