Companys
A vegades en aquest país ens perdem en batalles estèrils que no duen enlloc. Ens equivocaríem si entréssim en una pugna sobre a qui pertany Lluís Companys i què s’ha de fer amb la seva memòria. Com a home de partit, Companys només tenia unes sigles : ERC. Com a president de la Generalitat, Companys és patrimoni de tot el país, de tots els catalans.
Els familiars tenen tot el dret i la legitimitat a demanar la reparació de la seva figura. I tindran el suport del Govern, com totes les altres víctimes del franquisme. Però des del Govern només podem fer una cosa i la farem. Demanar la nul·litat del judici de Companys. Arribarem fins al final. Res ni ningú no podrà aturar el govern demanant l’anul·lació del judici, un judici que tots en els nostres cors i en les nostres consciències ja fa dècades que hem anul·lat.
Fa 31 anys que hauria hagut d’arribar l’anul·lació del judici. Nosaltres ja l’hem anul·lat, moralment, democràticament, hem anul·lat la farsa de judici contra Companys i contra tothom qui va ser víctima del franquisme pel simple fet de ser demòcrata i estimar la llibertat i els interessos de Catalunya. Ara però cal que ho facin les actuals institucions democràtiques espanyoles, formalment hereves d’aquelles que van condemnar-lo a mort durant la dictadura. Cal que el govern espanyol sigui valent i compleixi la paraula donada: l’anul·lació del judici a Companys no pot esperar un any més. Si el proper 15-O no s’hagués aconseguit, el govern i el poble de Catalunya haurien de protagonitzar algun gest que simbolitzés la condemna moral a aquella atrocitat i el suport a la dignitat de tots els represaliats per la dictadura.
