Feblesa nacional i sentit d'Estat
La polèmica sobre el cotxe del president del Parlament ha servit per fer aflorar de nou totes les mancances d’un país a mig fer, com és Catalunya. Ha estat una polèmica falsa i estèril, elaborada per aquells que neguen a Catalunya la seva condició de país i alimentada políticament i mediàtica pels que consideren que no hem de superar l’eterna condició de província. Polèmiques d’aquesta mena són impensables en països normals: no he vist mai que a París, Londres, Berlín, Washington o Tokyo es parli del cotxe de la segona autoritat del país. I no passa perquè en aquests països la classe política, empresarial o periodística té sentit d’Estat.
Malauradament, a Esquerra estem acostumats a patir aquesta mena de polèmiques, perquè contra ERC tot s’hi val. Encara hi ha sectors econòmics, polítics i mediàtics que consideren que ERC és una anomalia política que cal foragitar de la centralitat. I la millor manera de fer-ho es magnificar els nostres errors, silenciar els èxits polítics de la nostra acció de govern i amplificar artificialment les veus crítiques i actituds dissonants que puguin perjudicar la imatge d’Esquerra i afeblir la seva direcció. I al mateix temps, beneficiar així aquelles opcions totalment inofensives per al model d'estat espanyol actual i per a la correlació de forces política i econòmica que s'hi produeix.
D’errors en cometem, com tothom, però els que comet ERC són magnificats interessadament fins a límits fora de tota mesura racional. Com que som republicans, i tenim valors, si cometem errors, demanem excuses. Som els únics que ho fem, ho hem fet en el passat i ho farem en el futur, però el que no farem és demanar perdó per existir, no demanarem perdó per treballar per superar la feblesa nacional que encara ens paral·litza com a país.
