Igualtat, també al cinema
Governar és transformar la realitat, reduir les injustícies, millorar el benestar de la gent, planificar el futur i moltes coses més. Una de les injustícies més clares que vivim a Catalunya és la desigualtat que encara hi ha en molts àmbits entre la llengua catalana i la castellana. Un d’aquests àmbits, potser el més clamorós, és el cinema, on el 90% de l’oferta és en castellà i només el 3% és doblada o original en català.
Aquesta setmana el govern ha fet conèixer les bases de la futura llei del cinema, que pretén corregir aquesta injustícia i situar l’oferta en català al mateix nivell que la de castellà, és a dir, del 50%. Es tracta doncs d’aconseguir la paritat lingüística.
No serà fàcil corregir aquesta situació injusta que, com va recordar el conseller Tresserras, és encara una herència del franquisme. Malgrat l’ampli consens social que ha aixecat la proposta del govern, en els propers mesos haurem de treballar fort per superar alguna resistència empresarial i també els obstacles polítics d’aquells que volen mantenir el català en una situació d’inferioritat. És una llei difícilment atacable, perquè aspira a la igualtat entre les dues llengües, cosa que desarma aquells que sota la bandera del bilingüisme defensaven la perpetuació de l’hegemonia del castellà. Com que no poden aixecar aquesta bandera, ara parlen d’intervencionisme, però només veuen intervencionisme quan qui regula és el govern català. Quan ho fa el govern espanyol o el francès, ho troben perfectament normal.
