Justícia de partit
Aquest migdia, volant cap a Mallorca per signar la incorporació del Govern Balear a l’Institut Ramon Llull, repassava la llista dels nous membres del Consell General del Poder Judicial, pactats pel PSOE, el PP, CiU i el PNB. No cauré en la ingenuïtat de lamentar la manca d’independència política de les persones escollides, perquè tots sabem com funciona la designació dels membres d’aquests òrgans, com també passa amb el Tribunal Constitucional. Però una cosa és no ser independent, tenir una orientació progressista o conservadora i l’altra, designar persones que s’han significat políticament de forma partidista.
Socialistes i populars, amb el remarcable suport de CiU i PNB, ja no guarden ni les formes i han convertit òrgans bàsics de qualsevol estat de dret en pures corretges de transmissió dels interessos de partit. En el cas espanyol, la separació de poders està en dubte. I la separació de poders és una condició bàsica perquè una democràcia funcioni.
Després de constatar la politització descarada de la justícia espanyola, Catalunya té tot el dret a posar en dubte futures decisions que provinguin d’aquests organismes de composició partidista, sigui el CGPJ o el TC, perquè no sabrem si són decisions que obeeixen a la llei o a les directrius de Ferraz o Génova.
