Justícia universal? Companys!
Llegeixo amb sorpresa que l’Audiència Nacional ha decidit obrir una investigació sobre l’actuació de set militars israelians, inclòs un exministre de Defensa. Celebro la inquietud que genera al si de l’Audiència Nacional la defensa dels drets humans, però crec que abans de donar lliçons a tercers, aquesta institució podria començar per les vulneracions dels drets humans comesos a Espanya durant els quaranta anys que va durar la dictadura franquista
Hi ha motius suficients per obrir diligències, sobretot tenint en compte que alguns dels responsables del règim de Franco continuen vius i ocupant càrrecs de responsabilitat en institucions o en consells d’administració de grans empreses. El principi de jurisdicció universal que preveu la legislació espanyola permet actuar contra vulneracions dels drets humans arreu del món, però aquest principi, per noble que sigui, queda anul·lat moralment si no va acompanyat pel mateix zel a l’hora d’actuar contra les vulneracions dels drets humans que s’han comès a Espanya en el passat més o menys recent.
Aquests dies hem pogut tornar a constatar que l’estat espanyol encara es resisteix a declarar nul el procés judicial franquista que va condemnar a mort el president de la Generalitat Lluís Companys. Tampoc s’han obert mai diligències contra els responsables que van autoritzar el bombardeig nazi de Gernika i estan per aclarir alguns “excessos” policials durant la transició, amb episodis de guerra bruta inclosa. La llista seria llarga, prou llarga com per donar feina durant molts anys a l’Audiència Nacional espanyola abans de donar lliços a altres països sobre defensa de drets humans. Mentre Espanya sigui incapaç de jutjar democràticament la seva història més recent i incapaç d’anul•lar el judici al president Companys, no té cap autoritat moral ni política per jutjar cap altre país del món.
