Més Europa, més Catalunya

Catalunya sempre ha mirat nord enllà, buscant  a Europa no se sap ben bé què, o potser si, buscant aquell reconeixement que des de ponent sempre ens han negat. Històricament el catalanisme ha estat i és europeista, forma part del nostre codi genètic. A diferència d’altres, nosaltres no hem tornat a Europa, hi hem estat sempre.  Hem sentit Europa com una cosa pròpia, encara que fos un amor difícil i sovint no correspost. A vegades, fins i tot hem mirat cap al nord amb un punt d’ingenuïtat, esperant que Brusel·les ens resolgués els nostres problemes, que acceptés allò que el centralisme espanyol ens impedia aconseguir. Ara ja sabem que no serà així, que la Unió Europea és una suma d’estats i que mentre no tinguem estat, la nostra influència serà limitada.

Però aquesta constatació no ens pot portar a l’euroescepticisme. Europa no és un clos tancat, Europa creix cada dia, fins al punt que avui ja són 27 els estats membres. Després de la caiguda del mur de Berlín, la UE va créixer cap a l’Est, incorporant estats de creació molt recent. Estic convençut que durant aquest segle XXI la UE continuarà creixent, fins a superar la trentena d’estats, primer pels Balcans i després ho farà també per l’oest, perquè ja hi ha tres països que truquen a la porta: Escòcia, Flandes i Catalunya. I això no depèn de la UE, sinó la de la voluntat democràtica d’escocesos, flamencs i catalans.

Mentre aquesta realitat no arriba, és molt important que els catalans aprofitem totes les escletxes institucionals possibles per defensar els nostres interessos a nivell europeu i internacional. Des del govern, fent política exterior, participant, quan convé, en els consells de ministres de la UE, com han fet diversos consellers de la Generalitat. O presentant esmenes a favor del corredor mediterrani al llibre verd de les xarxes transeuropees de transport de la Comissió Europea. Però també des de l’eurocambra, on és necessari tenir veu, perquè cada dia s’hi discuteixen temes que afecten a la nostra quotidianitat, com la jornada laboral de 65 hores, les polítiques d’immigració o l’ús del foc a les festes populars, com sap molt bé la gent de Berga.  

Darrerament el Parlament Europeu ha donat bones notícies per als catalans, com el pronunciament a favor de la immersió lingüística o l’informe que denuncia els excessos urbanístics al País Valencia. Des d’institucions europees també s’ha pressionat perquè Espanya no fes un ús abusiu de la llei de partits en aquestes eleccions i se n’han sortit.  Malgrat les seves mancances, que encara són moltes, Europa continua sent sinònim de llibertat, de progrés i de benestar. Per això els catalans hem de tenir veu pròpia a Europa i per això cal anar a votar el dia 7 de juny, perquè com més Europa, més Catalunya i menys altres coses. I veu pròpia vol dir Oriol Junqueras.