Pactes de país
Aquests dies estem veient diversos exemples de com els països fan pinya per fer front a les dificultats que genera la profunda crisi econòmica. Als EUA, republicans i demòcrates estan intentant consensuar un pla anticrisi conjunt, tant amb el suport de MacCain com amb el d’Obama, malgrat que estan en plena batalla electoral. Tot i el rebuig del Congrés americà, els dos candidats han posat els interessos de país per damunt dels interessos de partit i de les conjuntures electorals.
Més a prop, a Espanya, Zapatero i Rajoy acosten a poc a poc posicions per arribar a un pacte d’Estat per buscar sortides a la crisi i ja s’han citat per parlar-ne. No és descartable un escenari d’acord que fructifiqui en uns pressupostos de l’Estat per a l’any que ve amb un ampli suport parlamentari. Arreu és temps d’aparcar les diferències partidistes i prioritzar els interessos de país. La necessitat hi obliga.
També ho hauria de ser a Catalunya, sobretot perquè paral·lelament a la crisi, estem negociant un nou sistema de finançament que marcarà el futur econòmic del país durant els pròxims anys. En aquest tema no podem tornar a defraudar la gent, com va passar amb l’Estatut. Les forces polítiques catalanes hem de ser capaces d’arribar a un gran pacte de país que blindi el model i ens permeti afrontar amb garanties la difícil negociació amb Madrid. És moment de generositat i alçada de mires. Des d’ERC farem tot el possible perquè aquest pacte arribi, amb discreció, i si cal renunciant al protagonisme que ens correspon en benefici del consens.
