Nou Nomenclàtor de la toponímia de Catalunya; "una eina d'història i modernitat"
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presidit aquesta tarda l’acte de presentació del nou Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, que ha definit com “una eina d’història i una eina de modernitat”, una “mostra viva de la diversitat de les nostres influències i de la vivesa de la llengua, que sempre ha estat una eina de cohesió social”
Carod durant l'acte de presentació del nou Nomenclàtor
Durant la seva intervenció, el vicepresident del Govern ha exposat que el nou nomenclàtor és “un document oficial que recull la realitat de la nostra història i també de la nostra cultura”. I és que la cultura catalana ha incorporat i adaptat les aportacions de tots aquells que van fer d’aquesta terra el seu país “tot respectant els que ja hi érem i aportant la seva singularitat per compartir la nostra terra fins i tot donant-li nom”. El vicepresident del Govern també ha posat de manifest que “hi ha pocs elements de la cultura d’un país que hagin estat protagonitzats per tantes persones i de manera continuada durant tants segles com la toponímia”. I és que, com ha assenyalat, els topònims “són un pòsit i una manifestació de la saviesa popular”.
El nou Nomenclàtor
Amb el nou Nomenclàtor Catalunya disposa d’una obra de consulta que conté 52.700 topònims de lloc i d’elements geogràfics amb la seva forma oficial. En aquesta edició s’han inclòs topònims relacionats amb la microtoponímia, com bordes, corrals, partides, paratges o coves, i s’hi recullen els canvis de denominació d’alguns municipis. Una de les novetats més destacades és que l’obra incorpora també la transcripció fonètica i l’enregistrament fònic dels nuclis de població.
Això, tal com ha destacat el vicepresident del Govern,permetrà que la cartografia, les obres de referència, la retolació, els llibres de text, les guies turístiques o els mitjans de comunicació “puguin i hagin d’incorporar la toponímia correcta en català, de manera que no es pugui adduir, com fins ara s’ha fet sovint, la manca d’existència d’una toponímia oficial com a excusa per negligir l’ús de les formes catalanes correctes”. El mateix s’aplicarà en el cas de les formes araneses de la toponímia de la Vall d’Aran. A més, ha subratllat, la inclusió en aquesta segona edició de la transcripció fonètica i de l’enregistrament fònic “dota la nostra llengua d’una eina que ha de permetre un coneixement i una utilització més correcta i adequada del nom real, oral, dels nostres pobles, viles i ciutats”. Una característica que per ¡Carod-Rovira converteix aquest Nomeclàtor “en un dels més avançats que fins avui s’hagin fet arreu”.
El vicepresident també ha volgut destacar que l’actualització del Nomenclàtor ha estat possible gràcies a la feina de la Comissió de Toponímia de Catalunya i que aquesta ha comptat amb una àmplia col·laboració de la societat civil, cosa que posa de manifest que ha estat una "suma d'esforços" i una “tasca de país”.
