Biografia

“2014: És hora de posar data a un somni”

Anys de joventut. Època de formació

Josep-Lluís Carod-Rovira va néixer a Cambrils el 17 de maig de 1952. Fill de pare aragonès i de Maria Rovira, cambrilenca, va unir el dos cognoms amb un guió quan tenia 13 anys en un petit homenatge al poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, la lectura del qual el va impactar.

Va cursar els estudis primaris a l’escola pública de Cambrils i el batxillerat al seminari de Tarragona. La seva afició a la literatura i a les lletres el van empènyer a matricular-se en els estudis de Periodisme a la Universitat de Barcelona, però amb el termini de matriculació finat, va optar pels de Filologia Catalana.

Va ser a la universitat on va iniciar el seu compromís polític com a militant del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i en va ser un dels representants en les reunions de l’Assemblea de Catalunya, la plataforma unitària de partits antifranquistes creada el 1971. El 28 d’octubre de 1973 va ser un dels 113 detinguts de l’Assemblea reunida a la parròquia de Santa Maria Mitjancera de Barcelona, que li van comportar confinament a la presó Model.

La presó i l’Assemblea de Catalunya van permetre-li la coneixença de les personalitats polítiques més destacades de la lluita antifranquista i la posterior transició democràtica com el filòleg i independentista, Jordi Carbonell; Heribert Barrera, l’històric dirigent d’ERC; Miquel Sellarès; Raimon Obiols, del Moviment Socialista de Catalunya; o Antoni Gutiérrez Díaz i Josep Solé Barberà del PSUC.

Política en democràcia

El 1977, Carod-Rovira abandona el PSAN i el 1980 encapçala la candidatura de Nacionalistes d’Esquerres per la circumscripció de Tarragona. La jove formació política va ser la única que es presentà a les eleccions al Parlament de Catalunya amb una clara vocació independentista, però no va obtenir cap escó. El fracàs electoral de Nacionalistes d’Esquerra, l’allunyen momentàniament de la política de partit mentre s’implica a moviments de la societat civil, sobretot culturals.

Professor a l’Escola Universitària de Tarragona, és President d’Òmnium Cultural a Tarragona i el 1982 és cridat per Max Cahner, el conseller de cultura del primer govern Pujol, a desenvolupar el càrrec de cap dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona.

El 1986 abandona Nacionalistes d’Esquerra i publica l’article “Crida Nacional a ERC”, al diari AVUI que propugna la renovació de l’històric partit català cap a tesis eminentment independentistes. L’any 1988 obté l’acta de diputat al Parlament de Catalunya, juntament amb Joan Hortalà i Àngel Colom, i acaben llargs anys de militància extraparlamentària.

L’Esquerra moderna

El 1996, en el Congrés de Vilafranca, Carod és escollit Secretari General d’Esquerra Republicana de Catalunya. Després de la sortida d’Àngel Colom i la posterior escissió política del Partit per la Independència (PI), Carod encapçala les llistes al Parlament de Catalunya el 1999 i el 2003, quan ERC aconsegueix els millors resultats de la seva història passant de 12 a 23 diputats.

Les eleccions del 2003 configuren una majoria alternativa que permet la signatura del Pacte del Tinell. L’acord entre PSC, ERC i ICV permet un govern de coalició presidit per Pasqual Maragall (PSC) que significa la primera alternança política després de 23 anys de governs del President Pujol. Josep-Lluís Carod-Rovira és nomenat Conseller en cap de la Generalitat, càrrec que abandona dos mesos més tard quan es coneix la reunió amb la direcció d’ETA, per plantejar-los un procés de pau.

El 2004 és designat pel partit candidat al Congrés dels Diputats i fa possible que ERC passi d’un sol diputat a vuit i 650.000 vots. No pren possessió de l’acta, però, i es centra en la tasca parlamentària al Parlament català i en la redacció del nou Estatut de Catalunya. El juliol del mateix any, és elegit President d’Esquerra Republicana en el Congrés de Lleida.

 El 2006 repeteix com a candidat d’ERC amb Joan Puigcercós de número dos per Barcelona. Esquerra aconsegueix 21 diputats i la possibilitat de reeditar un nou pacte amb PSC i ICV. Josep-Lluís Carod-Rovira és nomenat Vicepresident de la Generalitat en el govern de la VIII legislatura presidit per José Montilla. El juny de 2008 deixa la presidència d'ERC.

Passió per les lletres i el col·leccionisme

Al llarg de la seva vida, Josep-Lluís Carod-Rovira ha estat un articulista prolífic. Durant anys, comptà amb tribuna setmanal al diari AVUI. Com a assagista és autor deMarcel·lí Domingo, de l’escola a la República (1989), Rovira i Virgili i la qüestió nacional (1994), Tornar amb la gent(1997), El futur a les mans (2003), Noms que perduren(2005) , Un país, un futur (2005) , 2014 (2008) i "113 paraules per salvar" (2010).

La seva afició pel col·leccionisme l’han portat a acumular milers de pins, xapes de cava i targetons de “please, do not disturb”. Des del passat 2006 col·lecciona també exemplars de L’Étranger d’Albert Camus en totes les llengües i edicions possibles que sumen prop més de cent cinquanta exemplars i que ja han format part d’una exposició recent a la Universitat Pompeu Fabra.